L’aventura russa d’Estol de Tramuntana

LA TARDOR DE 1989 EL GRUP S'EMBARCÀ EN LA SEVA GIRA MÉS AMBICIOSA I ESPECTACULAR

Biel Aguareles
Fa setze anys, vuit després de la seva creació, Estol de Tramuntana s’embarcà en el seu projecte més ambiciós i important, un viatge a l’antiga Unió Soviètica, recordat pels membres del grup com una autèntica aventura.
Dia 18 de novembre del 1989 una trentena de components del grup i algunes persones més, entre elles l’antropòloga Jackie Waldren, van iniciar la gira per la Unió Soviètica. Abans d’arribar a Moscou, on van tenir lloc les primeres actuacions del grup, els components d’Estol de Tramuntana van gaudir d’uns dies a Praga, disfrutant d’aquesta ciutat màgica en uns moments en que el turisme era mot incipient. Des d’allà es van traslladar, en tren, a la capital del gegant soviètic, Moscou, i a Sant Petersburg, en aquells moments Lenningrad.

La Perestroika

Francesc Aguareles, organitzador del viatge, recorda que es va elegir la destinació precisament pel moment que vivia la Unió Soviètica, la Perestroika, un context d’obertura al món occidental. En aquest sentit, des de l’agrupació es destaca que Estol de Tramuntana va ser el primer grup folklòric espanyol que va tenir l’ocasió de conèixer de més a prop la cultura popular soviètica, exportada amb gran èxit arreu del continent, en aquell moment de canvi en tots els aspectes.
La idea de fer un viatge a la URSS va ser possible gràcies als contactes del grup solleric amb l’Associació URSS-España, vinculada a l’ambaixada soviètica a l’estat espanyol. Des d’aquesta associació es van canalitzar els intercanvis dels mallorquins amb els soviètics, que es van materialitzar en aquest viatge i en una posterior visita dels russos a Mallorca.

Excel.lent acollida

El programa d’actes del grup fou ben intens. A part de les diverses actuacions, Estol de Tramuntana comptava també amb la colla de dimonis o els xeremiers. Es va representar la cultura folklòrica mallorquina en la seva totalitat. A pesar dels temors inicials davant la possible reacció del públic rus, no acostumat a conèixer el folklore d’altres cultures, l’acollida del programa d’actes va ser excel·lent, i les representacions van aconseguir aixecar una gran expectació entre els assistents. Precisament aquesta reacció fou l’objecte d’estudi de la tesi de l’antropòloga Waldre, presentada a la Universitat d’Oxford.
Però a part dels espectacles de la gira, l’Estol de Tramuntana va poder conèixer, de primera ma, la vertadera cultura i el modus vivendi de la població. No només es van visitar els escenaris turístics que promocionava el comunisme, com ara el Kremlin. El fet d’allotjar-se, durant uns dies, en cases particulars, va implicar una passa més enllà. Aina Mora, una de les components del grup, recorda la hospitalitat del poble rus en tot moment, “tenien poc menjar, i ens ho oferien tot”. De la mateixa manera, destaca el contrast entre els edificis públics, molt espectaculars, restaurats i luxosos, amb les vivendes particulars, petites i en condicions precàries.

Fred i grandiositat

A l’actualitat, el que més recorden els sollerics que van fer el viatge és el fred. Les temperatures arribaven a -15ºC. Mora recorda que aquest fred era sec, però bo d’aguantar si un es tapava molt. Una anècdota relacionada amb aquestes baixes temperatures és que a les gelateries no feien falta congeladors, sinó que els gelats s’exposaven a l’aire lliure, damunt una taula.
Un altre dels factors a resaltar és la grandiositat, que el mateix règim comunista potenciava en els edificis públic. Francesc Aguareles destaca la magnitud del Kremlin i la Plaça Roja, els museus, d’entre els que destac l’Hermitage, a Lenningrad, on el grup va oferir una ballada.
Marilén Canyelles, component del grup, recorda molt positivament el viatge. Afirma que hi tornaria, per poder veure com ha canviat el país. Del viatge recorda diverses anècdotes, algunes d’elles relacionades amb el mercat negre. L’empobriment de la societat russa feia que els cambrers, o els revisors de tren intentessin vendre qualsevol cosa als sollerics, des de rellotges a llaunes de caviar. El canvi de moneda beneficiava als occidentals, que podien adquirir els productes russos a preus molt barats.

Un viatge inoblidable

La importància d’aquesta gira no radica únicament en el contetx político-social del moment, sinó que va servir de base d’una tesi per a la Universitat d’Oxford. L’antropòloga Jackie Waldren, especialitzada en temes relacionats amb la cultura mediterrània, va portar endavant aquest estudi, basat en les reaccions del públic rus davant el nostre folklore.
Tots els que van tenir l’ocasió de participar en aquest viatge afirmen que va ser inoblidable, una experiència molt positiva que va servir per comprovar que els russos són un poble molt hospitalari, divertit i acollidor.
L’any següent l’intercanvi es completà amb el viatge a Mallorca dels components del grup Grenada, vinculats a l’Institut Latinoamericà a Moscou. Finalitzava així el projecte més espectacular que ha portat endavant l’Estol de Tramuntana.